NO PODEM DEIXAR-HO PASSAR PER ALT

Víctimes del primer genocidi

 No podem deixar passar per alt la data dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos. Eren els habitants que el rei Jaume es va trobar quan va arribar a conquistar les terres valencianes. Eren, la majoria, els antics pobladors que havien estat convertits a l'islamisme en contacte amb els conqueridors musulmans. La visita de Hayat Dínia m'ho ha dut al record. Una descendent dels moriscos expulsats que viu a Rabat i que han guardat en la memòria familiar aquell fet tan injust i horrorós. Eren els temps de l'Espanya de religió única. De la impossibilitat de ser diferent. El cognom Dínia que la família de Hayat ha conservat, deriva de la ciutat de Dénia, del port de la qual van eixir cap a les costes africanes. Vivien a la Maria Alta. Ara ha tornat durant uns dies per visitar la ciutat, les seues valls i el mateix port. Diu que continuen sentint-se part del nostre poble. Que allà a Rabat, han anat casant-se entre ells per no mesclar-se amb els nadius.

La fundació Cirne de Xàbia, de la mà d'Enric Martínez, li ha retut un homenatge i li ha lliurat una carta escrita en àrab on diu: "L'expulsió del teu poble, Hayat, ens incumbeix a tots els que vivim ací, és la nostra responsabilitat. I per cicatritzar eixa ferida hem d'assumir la seua memòria tot i que ens faça nosa".

Esperem que Hayat Dínia tinga un bon viatge i un bon record que ajude a unir els pobles i tanque velles ferides. Qui diu que molts dels 'magribins' que veiem circular pels carrers de les nostres ciutats no siguen descendents d'algun dels nostres pobles?

Si volem assabentar-nos de la seua història res millor que llegir VIDA I FINAL DELS MORISCOS VALENCIANS, de Joan F. Mira, editat per Ed. Bromera.

VISITA AL CEIP JOSEP ITURBI DE BORRIANA

Avui he fet la primera visita, en base als ITINERARIS DE LECTURA, de la mà de la ILC, al Ceip Josep Iturbi, de Borriana. Els alumnes, que han llegit MUSSA, EL FILL DE BARBA-ROSSA, han fet un treball de recopilació i exposició dels llibres de l'autor i un mural amb els llibres més significatius. Però alló més important ha estat la sèrie de preguntes que els alumnes/lectors li han fet a l'autor i que aquest ha anat contestant, esplaiant-se en les seues respostes que han estat del seu interès. Es tractava de donar a conéixer el treball de l'autor, com ha arribat a dedicar-se a l'escriptura, quines alegries i problemes comporta. Els alumnes s'interessen molt per la infantesa de l'autor. 'Tu, quan eres xicotet, ja volies ser escriptor?', és una de les preguntes no hi falten mai. La vetlada ha estat del més amena i, com sempre, el temps es fa curt.

Si vols veure més fotos de l'acte, POLSA ACÍ.

LA VIOLINISTA DE PARÍS

(Imatge extreta de Google. Sense nom)

LA VIOLINISTA DE PARÍS, de Joan Pla, ha quedat finalista del Premi Bancaixa de literatura juvenil, en els Premis Ciutat d'Alzira 2009. El veridicte es va donar a conéixer el matí del dia 6 de novembre en el marc de Sant Miquel dels Reis. La guanyadora ha estat Maria Carme Roca, amb FANTASFRIZY.

Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu de sobte trasbalsat quan, temps després que el seu pare ha perdut la feina, en no poder fer front a la hipoteca del pis, la família s'ha de traslladar a viure a cals avis materns. Sense un cèntim a les butxaques, Bernat es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local okupa, antisistema. En assabentar-se de les jornades que els moviments anticapitalistes celebren a Barcelona, hi anirà allà amb dos companys més. S'integrarà en el moviment Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor una protesta general als carrers de París, evocant el Maig del 68. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista i construir un nou ordre que, en paraules del líder Marcel Beaulieu, ha d'acabar duent el paradís a la terra. Però, ferit, en enmig de les dures manifestacins Bernat farà cap a la Place du Tertre, als peus de Montmartre. on coneixerà la jove Céline, la violinista que hi toca cada dia. Tot i la forta resistència d'ella, ell se n’enamorarà bojament. Començarà una trepidant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, tot seguit, on s'hi veuran forçats a fugir, a la recerca de la felicitat...

Quedar finalista en un Premi tan prestigiós com el de Bancaixa, és un gran honor per la qualitat d’obres que s’hi presenten. La violinista de París va a la recerca de vells i nous lectors. Crec que aquesta novel·la no deixarà indiferent cap lector, ni jove ni gran. És la recerca utòpica de la construcció del paradís en la terra, rebutjant tota explotació personal, corrupció política  i el'speculació capitalista. L’amor entre Bernat i Céline, a París i a la Bretanya francesa, no és més que un tast d’aquest paradís.

Si vols fer-ne un tast CLICA

DESPRÉS DE LA TEMPESTA ARRIBA LA CALMA

Després de la forta tempesta que vam patir, sobretot a Borriana, i als poblats marítims, ha tornat la calma. Aquesta és una foto presa al mateix Grau de Borriana. La major part de les vesprades, la meua dona i jo agafem el cotxe i fem una passejada, sense baixar-ne, aturant-nos davant la mar, si fa mal oratge, o baixem a passejar per l'ampla vorera, si fa bo, en companyia de Duna, la chihuahua que un dia vam haver de quedar-nos perquè no la retornaren a la granja de criança, on l'anonimat, el fred o la calor l'haurien feta patir, tan sensible com és. De manera que ens coneixem tots els colors de la mar, el verd jade, el violeta, el verd botella, el blau transparent, o el color fangós després d'una forta pluja, quan el riu Anna baixa la terra des de les muntanyes de l'interior: Aín, Eslida i Artana. L'aigua reflecteix el color dels núvols de ponent, ataronjats o de blau cobalt. I ens coneixem tots els seus moviments. Plana com un espill, picadeta pel vent del sud o de garbí, encrespada per la llevantada, arrossegant amb ella la sorra i els còdols que se li posen a mà. Quan hi passegem, pensem en els cinc anys que vaig haver d'estar de mestre a Godelleta, tan lluny de la mar, que sentíem una gran enyorança, que ens passava quan, tornant a Borriana els caps de setmana la descobríem en l'autovia de l'avinguda de Catalunya, eixint de València. I recorde quan de petit, quan vivia a Artana, pujàvem al castell des d'on es veia una petita franja il·luminada pel sol. Era la platja de Nules. Ara se m'ha ficat dins meu i tot i que pel meu accident no puc entrar a prendre-hi el bany, només de mirar-la recupere la pau...

Si mire per la finestra del menjador de casa, se m'obri un paisatge que tembé em porta records d'infantesa. Allà lluny, en l'horitzó, heu de veure el Penyagolosa, la muntanya més alta de les terres de Castelló. Avui estava il·luminada pel sol. Molts matins la boiriina l'oculta. S'alça com el gegant de pedra que és. També havíem de pujar al castell del poble per veure-la, ja que està a l'altre costat de tossal, o costera, on jau el poble, al nord. Per tant, el castell, a més de ser el nostre lloc de jocs, on desenvolupàvem la nostra imagicació jugant a guerrers i provant de descobrir-hi algun secret amagat entre les runes, era el nostre mirador on descobríem part de la maturalesa del nostre país. La seua geografia extensa i la nostra mar. Vaig pujar abans de tindre l'accident al cim del Penyagolosa, en una de les excursions que vam fer a Sant Joan. Quin panorama no s'hi veu si el dia és clar. Jo hi he estat moltes vegades amb la meua família, a Vistabella i a l'ermita de Sant Joan, un lloc que invite els valencians i a tutti quanti a visitar, si encara no ho han fet. Hi hem fet també alguna vegada rovellons. Però és el seu paisatge, i un bon dinar al restaurant, o una torrada a l'aire lliure, en els foguers que hi ha preparats, el que et tonifica l'esperit...

CONTINUE EN LA TASCA DIÀRIA

Portada i contraportada del llibre

17/09/2009.

Ja he tornat de la meua estada en contacte amb la natura i amb la mar. Vull dir que m'he reclòs durant tres mesos a l'habitatge de la platja de Borriana, on he acabat de madurar unes novel·les juvenils que he posat en mans de les editorials adients a l'espera de veure què passa. L'editorial que de moment m'ha confirmat, amb contracte en mà, que me'n publicarà una és Edicions del Bullent. Porta per títol EL CRIM DEL MAS MALEÏT. Una novel·la que passa entre Alcoi i els peus del Montcabrer. Una història d'intriga amb el fons de l'assassinat de dues germanes durant la postguerra en un mas als peus de la muntanya mítica.

Aquest curs continue preparat per a col·laborar dins de les meues possibilitats. Sé que el treball del professorat és dur, poc agraït per la societat, però recompensa si es veu que l'alumne acaba traient profit de la seua educació. No està malament tirar-vos una maneta, si és possible.

VIGILEU QUE NO US PASSEN PER ALT ELS ITINERARIS DE LECTURA.

EL LÍMIT ÉS FINS A FINAL DE SETEMBRE.

CONVOCATS ELS ITINERARIS DE LECTURA

ALS PROFESSORS DE PRIMÀRIA, INSTITUTS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT.

LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES, TALMENT COM EL CURS PASSAT, PROMOURÀ AQUEST CURS 2009/2010 ELS

ITINERARIS DE LECTURA

COM SABEU SÓN GRATUÏTS PER ALS CENTRES (CORRENT NOMÉS AMB LES DESPESES DE DESPLAÇAMENT DE L'ESCRIPTOR, bitllet o quilometratge).

A PARTIR DEL DIA 18 DE JUNY S'OBRI EL TERMINI D'INSCRIPCIÓ FINS A FINAL DE SETEMBRE.

PODEU CONTACTAR A TRAVÉS DEL 93 316 27 80 AMB NOEMÍ MARTÍNEZ, SI US INTERESSA. ELLA US DONARÀ COMPLIDA INFORMACIÓ, SI BÉ CAL INFORMAR-LA DE L'AUTOR QUE SOL·LICITEU, EL CURS I NOMBRE APROXIMAT D'ALUMNES, LLIBRE(S) DE L'AUTOR I DATA (APROXIMADA) DE LA VISITA.

COM EL CURS PASSAT, ESTIC A LA VOSTRA DISPOSICIÓ PERÒ DINS DE LES MEUES CONDICIONS PARTICULARS DE DESPLAÇAMENT. PODEU CONSULTAR CADA CAS AMB MI.

ELS QUE HI ESTIGUEU INTERESSATS, PODEU ENVIAR EL VOSTRE CORREU-E I TELÈFON A

joanpla.v@gmail.com.

JA EM POSARÉ JO EN CONTACTE AMB VOSALTRES.

UNA FORTA SALUTACIÓ.

VISITES CURS 2008/2009

SI US INTERESSA SABER LES VISITES REALITZADES
O PREVISTES PER A AQUEST CURS 2008/2009,

Cliqueu ACÍ.

VISITA A LA SALLE DE BENICARLÓ

Xerrada de Joan Pla

dimecres, 08 d'abril de 2009

Joan Pla va néixer a Artana, al 1942, escriptor i novel·lista. S'ha convertit, des de la seua primera obra, Mor una vida, es trenca un amor, en un dels primers o més importants autors de novel·les juvenils en valencià en l'actualitat. Des d'aleshores ha publicat més de quaranta títols i ha obtingut nombrosos premis literaris. Ha publicat en l'editorial Tabarca Juvenil i Narrativa diverses de les seues obres. Amb La vida secreta de Marta va quedar finalista del 2n Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent (2000). Si voleu podeu entrar en esta direcció que és el seu blog: www.llibresjoanpla.blogspot.com. ENTREVISTA A JOAN PLA: 1.—Quan et vas adonar que escriure novel·les seria la teua forma de vida? —A partir de quan vaig escriure la meua primera novel·la (Mor una vida es trenca un amor) ja que va tindre molt dèxit i va entrar en els llibres de lectura a l'any 1981 i això em va fer entendre el camí que debia seguir. Després de saber el que volia fer, vaig seguir escrivint i em van demanar més obres. 2.—Què et va impulsar a escriure? —Mon pare em va ajudar a estimar la llengua, ja que tenia un gran domini del lèxic. També vaig néixer en un poble on es parlava únicament en valencià. 3.—A quin lloc trobes la calma i la inspiració per escriure? —Solc estar molt calmat i inspirat a la vora de la mar i allí mateix trobo moltes voltes la inspiració. També solc trobar-ne llegint llibres literaris o científics, xarrant amb la gent o pensant. 4.—Recomanaries algun llibre teu? —Recomanar, recomanaria tots els meus llibres. Per exemple "Mor una vida es trenca un amor", la meua primera obra. 5.—Què li diries a un jove que es vol dedicar a la literatura? —En primer lloc que llegesca molt i gèneres variats. En segon que comence a escriure contes curts i ja més endavant que escriga coses llargues.

PEP I PLA AMB L'ESCOLA

Pep Castellano i Joan Pla han estat invitats a assistir a la Festa per la Llengua celebrada al Parc Ribalta de Castelló aquest diumenge dia 5 d'abril. Han signat llibres, han entrat en contacte amb els lectors i han vist moltes persones conegudes que feia una tira d'anys que no havien vist. Tota pedra fa paret.

ONG, ASAMANU AFRICA

Presentació de la novel·la a la llibreria Babel, Castelló

Joan Pla ha donat una novel·la a l'ONG ASAMANU AFRICA, que té la residència a l'Alcora (L'Alcalatén), i que porta per títol:

WALLU, LA FILLA DE LA SELVA (*)

WALLU és una xiqueta que viu en un poblat de Libèria, en companyia dels seus pares i del seu germà. El poblat és as- saltat pels homes de la guerra. Son pare desapareix i sa mare és violada. Però els tres supervivents aconsegueixen traves- sar amb tota mena de penúries la selva i fer cap a un camp de refugiats de Sierra Leone. Tot canviarà per a Wallu. Però sa mare, després que té la criatura fruit de la violació, farà pro- metre a Wallu que quan tot haurà passat regressarà al poblat per a reconstruir la vella cabana...

(*) Lectura per a ESO