dimecres, 13 de gener del 2010

10é ANIVERSARI DE LA MORT DEL MESTRE ENRIC VALOR

Avui, dia 13 de gener, es compleixen deu anys de la mort del Mestre Enric Valor. Un home dedicat al conreu de la nostra llengua. El seu cicle de Cassana, les seues Rondalles Valencianes, són una mostra del seu saber fer, de la seua estima per la llengua, la cultura i la terra. Amb horitzons amples. Segurament els amples horitzons que contemplava des dels cims que culminen la Serra de Mariola. I del Montcabrer, que li tenia un amor especial.
No és que l'haja tractat massa, per la distància. Però sí suficientment per saber que era un home bo, intel·ligent i cordial. Ens vam trobar en alguns dels premis que convocava Edicions del Bullent. En un d'ells, no sé si dels últims, ell era ja un home molt major. Crec que era al restaurant Las Arenas. Ell es va prestar molt amablement a fer-se una foto en companyia de Tico Marçà i la seua dona, Dolors, i en companyia meua i de la meua dona, Merxe. La conserve amb tot l'afecte del món. Fa uns quants anys, ja, vaig estar al seu poble, Castalla, un dia fred i ventós, plujós, queia com aigua neu, quan baixava des d'Alcoi. Hi vaig anar per a tenir una xarrada amb els alumnes de primària. Qui diria que anys més tard un energumen, alcalde del seu poble, li negara el seu nom a l'institut! I és que els desficaciats, tot i el seu poder, abunden com els bolets. La llàstima és que vinguen avalats pels vots!

No vull que passe aquest dia sense recordar-lo i exigir de part dels qui pertoque, el reconeixement que es mereix.

dijous, 7 de gener del 2010

UUFFF! JA S'HAN ACABAT LES FESTES!

És que arriben totes en un grapat. I com que la majoria de persones les hem paganitzades, que no sé qui deu anar a la Missa del Gall, tot i que fins i tot muntem les figuretes del naixement, ens passem hores i hores en àpats interminables que, si bé al principi, la mateixa nit de Nadal, rebem amb alegria, a poc a poc acabes mirant de reüll el menjar saborós, els torrons de tota mena i les begudes esperitoses... Per no dir el mal sabor de boca que t'entra quan baixes a tirar la brossa i et trobes amb gent que ha de regirar i capgirar els contenidors per trobar algun bocí per menjar...
I no diguem el dineral que se'n va en estrenes, quan les has de donar, en joguets i altres parafernàlies que la societat de consum ens ha imposat. Bé, si això contribueix perquè s'arregle la crisi econòmica, que tothom té dret a viure i ja se sap que sense consum els diners no arriben a tots... Qui no es consola és perquè no vol. Com diem a Cap d'any, que no falte salut i un tros de pa a la boca. Jo, des que he patit tanta operació per culpa dels dos accidents i m'he passat tants dies d'hospital. és la salut el que més m'estime. En fi, per no allargar-ho més, us diré que els Reis m'han dut com sempre llibres. Els trie jo, és clar. Els ho faig arribar per correu-e. I ells, puntuals, me'ls fan arribar. N'he adquirit (perdò, me n'han regalat) de tota mena. D'escriptors valencians i d'estrangers. Així anem tenint una idea de què es cou per casa i pel món. Potser a mesura que els vaja llegint, us els vaja comentant, tot i que no és el que millor em va. De moment, durant l'intermezzo, he recuperat lectures d'Eiximenis, com us vaig dir, de Montserrat Roig i de Terenci Moix en la col·lecció Història de la Literatura Catalana. De tant en tant s'ha de traure la pols als llibres...
Que passeu bon any, tingueu salut i no us oblideu de les promeses (bones) de canvi. Que no siguen mers desitjos que s'obliden el dia dos de gener de matinada i a traïció... Salut física i mental! I a treballar per aquest (inexplicable) país!...