Avui, dia 13 de gener, es compleixen deu anys de la mort del Mestre Enric Valor. Un home dedicat al conreu de la nostra llengua. El seu cicle de Cassana, les seues Rondalles Valencianes, són una mostra del seu saber fer, de la seua estima per la llengua, la cultura i la terra. Amb horitzons amples. Segurament els amples horitzons que contemplava des dels cims que culminen la Serra de Mariola. I del Montcabrer, que li tenia un amor especial.
No és que l'haja tractat massa, per la distància. Però sí suficientment per saber que era un home bo, intel·ligent i cordial. Ens vam trobar en alguns dels premis que convocava Edicions del Bullent. En un d'ells, no sé si dels últims, ell era ja un home molt major. Crec que era al restaurant Las Arenas. Ell es va prestar molt amablement a fer-se una foto en companyia de Tico Marçà i la seua dona, Dolors, i en companyia meua i de la meua dona, Merxe. La conserve amb tot l'afecte del món. Fa uns quants anys, ja, vaig estar al seu poble, Castalla, un dia fred i ventós, plujós, queia com aigua neu, quan baixava des d'Alcoi. Hi vaig anar per a tenir una xarrada amb els alumnes de primària. Qui diria que anys més tard un energumen, alcalde del seu poble, li negara el seu nom a l'institut! I és que els desficaciats, tot i el seu poder, abunden com els bolets. La llàstima és que vinguen avalats pels vots!
No vull que passe aquest dia sense recordar-lo i exigir de part dels qui pertoque, el reconeixement que es mereix.
1 comentari:
Un gran que perdura en la memòria de tothom!
Publica un comentari a l'entrada