LA VIOLINISTA DE PARÍS

(Imatge extreta de Google. Sense nom)

LA VIOLINISTA DE PARÍS, de Joan Pla, ha quedat finalista del Premi Bancaixa de literatura juvenil, en els Premis Ciutat d'Alzira 2009. El veridicte es va donar a conéixer el matí del dia 6 de novembre en el marc de Sant Miquel dels Reis. La guanyadora ha estat Maria Carme Roca, amb FANTASFRIZY.

Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu de sobte trasbalsat quan, temps després que el seu pare ha perdut la feina, en no poder fer front a la hipoteca del pis, la família s'ha de traslladar a viure a cals avis materns. Sense un cèntim a les butxaques, Bernat es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local okupa, antisistema. En assabentar-se de les jornades que els moviments anticapitalistes celebren a Barcelona, hi anirà allà amb dos companys més. S'integrarà en el moviment Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor una protesta general als carrers de París, evocant el Maig del 68. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista i construir un nou ordre que, en paraules del líder Marcel Beaulieu, ha d'acabar duent el paradís a la terra. Però, ferit, en enmig de les dures manifestacins Bernat farà cap a la Place du Tertre, als peus de Montmartre. on coneixerà la jove Céline, la violinista que hi toca cada dia. Tot i la forta resistència d'ella, ell se n’enamorarà bojament. Començarà una trepidant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, tot seguit, on s'hi veuran forçats a fugir, a la recerca de la felicitat...

Quedar finalista en un Premi tan prestigiós com el de Bancaixa, és un gran honor per la qualitat d’obres que s’hi presenten. La violinista de París va a la recerca de vells i nous lectors. Crec que aquesta novel·la no deixarà indiferent cap lector, ni jove ni gran. És la recerca utòpica de la construcció del paradís en la terra, rebutjant tota explotació personal, corrupció política  i el'speculació capitalista. L’amor entre Bernat i Céline, a París i a la Bretanya francesa, no és més que un tast d’aquest paradís.

Si vols fer-ne un tast CLICA