PRESENTACIÓ A LA FIRA DE CASTELLÓ

 Foto: l'autor, Eva Albert i Joan Bta Campos


El passat dissabte, 1 de Maig, a les 12h vaig presentar, de la mà de Joan Bta Campos, a la Fira del Llibre de Castelló, en el marc de la plaça de Santa Clara, LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR, premi Enric Valor de Narrativa juvenil, editat per Edicions del Bullent.

L'autor, acompanyat per Paco Collado, Marc Candela, Núria Sendra i Pilar Puchades, en la caseta d'Edicions del Bullent, a la Fira del Llibre de València, el dia 24 d'abril d'enguany.

PRESENTACIONS A BORRIANA I A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

*El divendres, 23 d'abril, es van presentar al Centre Municipal de Cultura de Borriana, les novel·les de Joan Pla

                LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR, premi Enric Valor de literatura juvenil 2009, i

                EL SECRET DEL COLLAR DE DIAMANTS, finalista del Ciutat de Torrent 2009,

               Les obres van estar magníficament presentades pels escriptors borrianencs Juane Gumbau i Julián Arribas.

 

 En la foto  Juane Gumbau, Joan Pla i Julián Arribas.

En la foto: Marc Candela, Francisco Collado, Pilar Puchades i Joan Pla

*Dissabte, dia 24, a les 12.30, en els actes de la FIRA DEL LLIBRE de València, es van presentar, de la mà d'Edicions del Bullent,

               LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR, premi Enric Valor de literatura juvenil 2009, i

               EL CRIM DEL MAS MALEÏT, originals de Joan Pla, i

               UN PAÍS AL DESERT, de Francisco Collado.

LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR

Maria no se sent còmoda a casa. Hi ha els típics conflictes familiars amb els pares i un germà drogoaddicte. En vista de la por que pren al seu germà, fuig a Carcassona on viu Charles. Però amb ella s’enduu una estranya medalla que conté una maragda. Només quan la llueix en un dels actes culturals que es fan a l’estiu a Carcassona, Monsieur Brouart la reconeixerà i començarà una llarga i trepidant història per aconseguir el graal càtar, sobre el qual pesa una greu maledicció que s’anirà complint sense excepcions.

 

Aquest llibre ha guanyat el 29é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.

Joan Pla, (Artana, 1942) (La Plana Baixa), als peus de la Serra d'Espadà. Estudià tres anys d'Econòmiques tot i que finalment es decantà per Magisteri. Ha exercit com a professor i actualment està jubilat. Ara, es dedica de ple a la lectura i a l'escriptura i també visita escoles i instituts per a promoure la lectura i trobar-se amb els seus lectors. En Edicions del bullent ha publicat L'Omicrom, El secret de Hassan, el morisc, L’ordinador màgic, Tots els noms d’Eva i El crim del mas maleït.

LA VIOLINISTA DE PARIS

Aquesta és la portada que lluirà la novel·la LA VIOLINISTA DE PARIS, finalista del Premi Bancaixa, dins els Premis Ciutat d'Alzira 2009. La seua aparició pública està prevista per al proper mes de maig.

Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu de sobte trasbalsat quan, temps després que el seu pare ha perdut la feina, en no poder fer front a la hipoteca del pis, la família s'ha de traslladar a viure a cals avis materns. Sense un cèntim a les butxaques, Bernat es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local okupa, antisistema. En assabentar-se de les jornades que els moviments anticapitalistes celebren a Barcelona, hi anirà allà amb dos companys més. S'integrarà en el moviment Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor una protesta general als carrers de París, evocant el Maig del 68. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista i construir un nou ordre que, en paraules del líder Marcel Beaulieu, ha d'acabar duent el paradís a la terra. Però, ferit, en enmig de les dures manifestacins Bernat farà cap a la Place du Tertre, als peus de Montmartre. on coneixerà la jove Céline, la violinista que hi toca cada dia. Tot i la forta resistència d'ella, ell se n’enamorarà bojament. Començarà una trepidant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, tot seguit, on s'hi veuran forçats a fugir, a la recerca de la felicitat...

Si voleu fer-ne un tast, POLSA.

EL SECRET DEL COLLAR DE DIAMANTS

Ja ha eixit al carrer El secret del collar de diamants, finalista de l'11 Premi de Literatura Juvenil Ciutat de Torrent, editada a Tabarca Llibres. Una novel·la on, a través de Maria i Bernat, dos joves les famílies benestants dels quals s'ignoren des de fa dècades, sorgeixen els vells dimonis que van donar origen a aqueixa enemistat. Una novel·la aon hi ha l'amor que a poc a poc es fa irreductible entre Maria i Bernat, la defensa de l'ecologisme per part de Bernat, i la presència cada volta més aclaparadora d'un collar de diamants que va estar robat per part d'una de les famílies a l'altra i que obrirà la caixa de Pandora del passat... Tot entre unes persones i uns paisatges que ens resultaran propers i familiars.

Si vols fer-ne un tast, POLSA ACÍ.

10é ANIVERSARI DE LA MORT DEL MESTRE ENRIC VALOR

Avui, dia 13 de gener, es compleixen deu anys de la mort del Mestre Enric Valor. Un home dedicat al conreu de la nostra llengua. El seu cicle de Cassana, les seues Rondalles Valencianes, són una mostra del seu saber fer, de la seua estima per la llengua, la cultura i la terra. Amb horitzons amples. Segurament els amples horitzons que contemplava des dels cims que culminen la Serra de Mariola. I del Montcabrer, que li tenia un amor especial.

No és que l'haja tractat massa, per la distància. Però sí suficientment per saber que era un home bo, intel·ligent i cordial. Ens vam trobar en alguns dels premis que convocava Edicions del Bullent. En un d'ells, no sé si dels últims, ell era ja un home molt major. Crec que era al restaurant Las Arenas. Ell es va prestar molt amablement a fer-se una foto en companyia de Tico Marçà i la seua dona, Dolors, i en companyia meua i de la meua dona, Merxe. La conserve amb tot l'afecte del món. Fa uns quants anys, ja, vaig estar al seu poble, Castalla, un dia fred i ventós, plujós, queia com aigua neu, quan baixava des d'Alcoi. Hi vaig anar per a tenir una xarrada amb els alumnes de primària. Qui diria que anys més tard un energumen, alcalde del seu poble, li negara el seu nom a l'institut! I és que els desficaciats, tot i el seu poder, abunden com els bolets. La llàstima és que vinguen avalats pels vots!

No vull que passe aquest dia sense recordar-lo i exigir de part dels qui pertoque, el reconeixement que es mereix.

UUFFF! JA S'HAN ACABAT LES FESTES!

És que arriben totes en un grapat. I com que la majoria de persones les hem paganitzades, que no sé qui deu anar a la Missa del Gall, tot i que fins i tot muntem les figuretes del naixement, ens passem hores i hores en àpats interminables que, si bé al principi, la mateixa nit de Nadal, rebem amb alegria, a poc a poc acabes mirant de reüll el menjar saborós, els torrons de tota mena i les begudes esperitoses... Per no dir el mal sabor de boca que t'entra quan baixes a tirar la brossa i et trobes amb gent que ha de regirar i capgirar els contenidors per trobar algun bocí per menjar...
I no diguem el dineral que se'n va en estrenes, quan les has de donar, en joguets i altres parafernàlies que la societat de consum ens ha imposat. Bé, si això contribueix perquè s'arregle la crisi econòmica, que tothom té dret a viure i ja se sap que sense consum els diners no arriben a tots... Qui no es consola és perquè no vol. Com diem a Cap d'any, que no falte salut i un tros de pa a la boca. Jo, des que he patit tanta operació per culpa dels dos accidents i m'he passat tants dies d'hospital. és la salut el que més m'estime. En fi, per no allargar-ho més, us diré que els Reis m'han dut com sempre llibres. Els trie jo, és clar. Els ho faig arribar per correu-e. I ells, puntuals, me'ls fan arribar. N'he adquirit (perdò, me n'han regalat) de tota mena. D'escriptors valencians i d'estrangers. Així anem tenint una idea de què es cou per casa i pel món. Potser a mesura que els vaja llegint, us els vaja comentant, tot i que no és el que millor em va. De moment, durant l'intermezzo, he recuperat lectures d'Eiximenis, com us vaig dir, de Montserrat Roig i de Terenci Moix en la col·lecció Història de la Literatura Catalana. De tant en tant s'ha de traure la pols als llibres...
Que passeu bon any, tingueu salut i no us oblideu de les promeses (bones) de canvi. Que no siguen mers desitjos que s'obliden el dia dos de gener de matinada i a traïció... Salut física i mental! I a treballar per aquest (inexplicable) país!...

JOAN PLA GUANYA L'ENRIC VALOR DE NOVEL·LA JUVENIL

Amb La maledicció del graal càtar

Dissabte 19 de desembre de 2009 s'ha lliurat el 29 Premi de narrativa juvenil Enric Valor. El premi, que convoquen Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros i un gravat del reconegut artista valencià Rafael Armengol. S'hi han presentat 20 obres.

L’obra:

La maledicció del graal càtar és una novel•la que, narrada des dels temps actuals, s'endinsa en els temps de l'heretgia càtar. Per tant, la història passa en terres valencianes i a Carcassona, en terres occitanes.

Maria, no se sent còmoda a casa. Hi ha els típics conflictes familiars amb els pares i un germà drogaddicte. Davant la por que pren al seu germà, fuig a Carcassona on viu Charles, un jove a qui va conéixer en un viatge d'intercanvi estudiantil. Però amb ella s'endu una estranya medalla que conté una maragda. Només quan la llueix en un dels actes culturals que es fan a l'estiu a Carcassona, Mr Brouart,  gran historiador del catarisme, la reconeixerà i començarà una llarga i trepidant història per aconseguir el 'graal càtar', sobre el qual pesa una greu maledicció que s'anirà complint sense excepcions.

L’autor:

Joan Pla (Artana, 1942), resideix a Borriana des de fa molts anys. Va cursar uns anys d'Econòmiques i Magisteri. Ha exercit com a professor fins a la seua jubilació. Com a escriptor va començar a publicar l'any 1980, després que guanyà el Premi Malva-rosa de València i l'any 1981 quedà finalista dels Premis Ciutat de València amb Mor una vida, es trenca un amor. Des d'aleshores ha emprés una llarga i prolífica cursa literària amb més de cinquanta títols publicats.

En Edicions del Bullent ha publicat:

* L'ordinador màgic,

* El poble que recuperà la lluna,

* L'Òmicron,

* El secret de Hassan, el morisc

* Tots els noms d'Eva,

* Un cadàver amanit amb xampany,

*El crim del mas maleït és el seu darrer libre. És una novel•la de misteri, al voltant d'uns crims en un mas als peus del Montcabrer, que acaba d'arribar a les llibreries.

Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Bancaixa, Vicent Silvestre, el de la crítica de l'IIFV, Vila de l'Eliana, Ciutat de Vila-real, de Torrent i de Borriana.

Valoració del jurat:

El jurat, format per Pilar Puchades, Iolanda Marco, Xavier Bertran, Francesc Rodrigo i Núria Sendra, ha volgut reconéixer la gran qualitat de l'obra Al punt de mira.

Finalment, ha decidit, per majoria, atorgar el guardó a l'obra titulada La maledicció del grial càtar, que, un cop oberta la plica, ha resultat ser de Joan Pla. L'ha qualificat com una novel•la d'aventures i d'intriga, de la qual ha destacat la vivesa del tractament, l'adequació al públic juvenil, el rerefons històric i el final sorprenent .

EL CRIM DEL MAS MALEÏT

Sinopsi:

Miquel, estudiant de Belles Arts, està pintant als peus del Montcabrer el Mas del Baró. Aquest mas és conegut pel Mas Maleït des que s'hi va produir l'estrany i misteriós assassinat de les dues filles del masover. Quan pinta els ametlers que presideixen l'entrada al mas, apareix reflectit al llenç un rostre femení que mostra uns ulls esgarrifats. Sorprés davant la repetició del fenomen, Miquel iniciarà una investigació que el durà a esbrinar qui s'amagava darrere d'aquell execrable crim. Una novel•la que anirà desvetlant l'un darrere de l'altre els més inesperats i sorprenents personatges.

Francesc Eiximenis ve acompanyat de neu

Imagine que en temps de Francesc Eiximenis també devia nevar prou perquè aquells segles sembla que van ser prou freds. Amb l'any Eiximenis he rescatat de la prestatgeria un llibre dels Clàssics de la Literatura Catalana d'Edicions 62, Hi ha uns quants contes i unes faules del Terç del Crestià. La veritat és que per a un lector d'avui dia, amb la mentalitat moderna, molts dels seus contes o 'eximplis' ens resulten d'allò més naïf i innocent. Però sobretot sorprèn la facilitat amb què denigren la dona, i fan escarni de les persones. 'De com cal castigar la dona maliciosa', seria un exemple del primer i 'L'exemple del bon home i l'esclau grec', seria un exemple del segon, en què fins i tot Déu Nostre Senyor aprova la venjança contra el pobre esclau... En fi, eren uns altres temps i una altra manera de concebre la justícia. 

Però el que us volia dir és que la lectura de F. Eiximenis ha coincidit amb les primeres neus. Avui quan m'he llevat he vist el Penyagolosa tot nevat. Ja us vaig dir que la meua finestra hi mira i veig quan està assolellat, núvol o emboirat i no s'hi veu... Però avui ha aparegut tot lluminós de sol, reflectint la primera nevada. Estava impressionant. Llàstima que el mateix sol i el vent, amb una temperatura no massa freda, haja evaporat ràpidament la blanca capa..., tot esperant la pròxima perquè, tot i el canvi climàtic, està clar que quan ens ve vent siberià no hi ha CO2 que pare el fred gèlid i la neu...