Imagine que en temps de Francesc Eiximenis també devia nevar prou perquè aquells segles sembla que van ser prou freds. Amb l'any Eiximenis he rescatat de la prestatgeria un llibre dels Clàssics de la Literatura Catalana d'Edicions 62, Hi ha uns quants contes i unes faules del Terç del Crestià. La veritat és que per a un lector d'avui dia, amb la mentalitat moderna, molts dels seus contes o 'eximplis' ens resulten d'allò més naïf i innocent. Però sobretot sorprèn la facilitat amb què denigren la dona, i fan escarni de les persones. 'De com cal castigar la dona maliciosa', seria un exemple del primer i 'L'exemple del bon home i l'esclau grec', seria un exemple del segon, en què fins i tot Déu Nostre Senyor aprova la venjança contra el pobre esclau... En fi, eren uns altres temps i una altra manera de concebre la justícia.
Però el que us volia dir és que la lectura de F. Eiximenis ha coincidit amb les primeres neus. Avui quan m'he llevat he vist el Penyagolosa tot nevat. Ja us vaig dir que la meua finestra hi mira i veig quan està assolellat, núvol o emboirat i no s'hi veu... Però avui ha aparegut tot lluminós de sol, reflectint la primera nevada. Estava impressionant. Llàstima que el mateix sol i el vent, amb una temperatura no massa freda, haja evaporat ràpidament la blanca capa..., tot esperant la pròxima perquè, tot i el canvi climàtic, està clar que quan ens ve vent siberià no hi ha CO2 que pare el fred gèlid i la neu...
1 comentari:
Fa unes setmanes em vaig llegir per a l'escola el llibre "mor una vida, es trenca un amor" i he de reconèixer que és... Especial.
M'agrada molt llegir però no hi havia llegit avanç un llibre així.
[...]
He començat a escribir moltes vegades algún llibre però no tinc la suficient imaginació com per acabar-ho. Així que tinc un blog a mena de diari per a expresar tot alló que sent.
Gràcies per escriure'l.
Adolescente Soñadora
Publica un comentari a l'entrada