Com havia avançat, el dia 21 a les 22.30 l'Ajuntament d'Artana em va retre un emocionant homenatge en reconeixement al meu treball i dedicació a les Lletres.
Prèviament, el Sr. Alcalde, Enrique Vilar, amb la seua esposa, la Sra Regidora, Lola Vilar, amb el seu espòs, un representant del PSPV.PSOE, acompanyat de la seua esposa, Marta Pla i Joan Llidó, els organitzadors i realitzadors de l'acte, la meua esposa i jo vam sopar en el restaurant emmarcat en el bellíssim ermitori d'Artana, dedicat a la seua patrona, Santa Cristina.
Els alumnes del CEIP d'Artana llegint textos de les novel·les de Joan Pla
En l'Auditori d'Artana, ple de gom a gom, els dos organitzadors, van anar presentant, ajudats pel Power Point, un perfil de la meua vida i de la meua obra. Fotos antigues i més actuals, portades de llibres, incidència de la meua obra en Artana... La presentació va ser original ja que van començar fent una petita projecció d'una escena de Casablanca, "Sempre ens quedarà París", estrenada el 1942, any de la meua naixença, i el 2010, any de la meua última publicació amb La violinista de París...
Els alumnes del CEIP Carmen Martí d'Artana van anar llegint fragments d'algunes obres meues. En la pantalla, gravacions de Lluís Messeguer i de Joaquim Torres Pla, un vell amic meu de Barcelona. A la palestra, davant la meua sorpresa, hi van pujar a dir unes paraules Josep Palomero, Juan Enrique Iriarte i l'amic d'infància, Josep Herrero. El seu fill, Joan Herrero, va interpretar a la guitarra una bella melodia. Finalment, els mateixos alumnes, van llegir cada un una una petita creació literària i alguns textos d'algunes novel·les meues. Els vaig lliurar a cada un el regal que els va fer l'Ajuntament: una novel·la juvenil meua. Els meus germans me'n van fer un a mi personal.
L'acte el va tancar en primer lloc la Regidora de Cultura, Lola Martí, jo mateix, tot seguit, i finalment el Sr Alcalde que em lliurà una placa en memòria de l'acte.
Crec que vaig estar tota l'estona en un núvol perquè no creia que fóra tan mereixedor dels elogis que se'm van fer. De tota manera, gràcies a tothom...
J.E. Iriarte fent el seu parlament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada