dissabte, 28 de novembre del 2009

NO PODEM DEIXAR-HO PASSAR PER ALT

Víctimes del primer genocidi

 No podem deixar passar per alt la data dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos. Eren els habitants que el rei Jaume es va trobar quan va arribar a conquistar les terres valencianes. Eren, la majoria, els antics pobladors que havien estat convertits a l'islamisme en contacte amb els conqueridors musulmans. La visita de Hayat Dínia m'ho ha dut al record. Una descendent dels moriscos expulsats que viu a Rabat i que han guardat en la memòria familiar aquell fet tan injust i horrorós. Eren els temps de l'Espanya de religió única. De la impossibilitat de ser diferent. El cognom Dínia que la família de Hayat ha conservat, deriva de la ciutat de Dénia, del port de la qual van eixir cap a les costes africanes. Vivien a la Maria Alta. Ara ha tornat durant uns dies per visitar la ciutat, les seues valls i el mateix port. Diu que continuen sentint-se part del nostre poble. Que allà a Rabat, han anat casant-se entre ells per no mesclar-se amb els nadius.

La fundació Cirne de Xàbia, de la mà d'Enric Martínez, li ha retut un homenatge i li ha lliurat una carta escrita en àrab on diu: "L'expulsió del teu poble, Hayat, ens incumbeix a tots els que vivim ací, és la nostra responsabilitat. I per cicatritzar eixa ferida hem d'assumir la seua memòria tot i que ens faça nosa".

Esperem que Hayat Dínia tinga un bon viatge i un bon record que ajude a unir els pobles i tanque velles ferides. Qui diu que molts dels 'magribins' que veiem circular pels carrers de les nostres ciutats no siguen descendents d'algun dels nostres pobles?

Si volem assabentar-nos de la seua història res millor que llegir VIDA I FINAL DELS MORISCOS VALENCIANS, de Joan F. Mira, editat per Ed. Bromera.

dimarts, 24 de novembre del 2009

VISITA AL CEIP JOSEP ITURBI DE BORRIANA



Avui he fet la primera visita, en base als ITINERARIS DE LECTURA, de la mà de la ILC, al Ceip Josep Iturbi, de Borriana. Els alumnes, que han llegit MUSSA, EL FILL DE BARBA-ROSSA, han fet un treball de recopilació i exposició dels llibres de l'autor i un mural amb els llibres més significatius. Però alló més important ha estat la sèrie de preguntes que els alumnes/lectors li han fet a l'autor i que aquest ha anat contestant, esplaiant-se en les seues respostes que han estat del seu interès. Es tractava de donar a conéixer el treball de l'autor, com ha arribat a dedicar-se a l'escriptura, quines alegries i problemes comporta. Els alumnes s'interessen molt per la infantesa de l'autor. 'Tu, quan eres xicotet, ja volies ser escriptor?', és una de les preguntes no hi falten mai. La vetlada ha estat del més amena i, com sempre, el temps es fa curt.


Si vols veure més fotos de l'acte, POLSA ACÍ.

divendres, 6 de novembre del 2009

LA VIOLINISTA DE PARÍS

(Imatge extreta de Google. Sense nom)


LA VIOLINISTA DE PARÍS
, de Joan Pla, ha quedat finalista del Premi Bancaixa de literatura juvenil, en els Premis Ciutat d'Alzira 2009. El veridicte es va donar a conéixer el matí del dia 6 de novembre en el marc de Sant Miquel dels Reis. La guanyadora ha estat Maria Carme Roca, amb FANTASFRIZY.



Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu de sobte trasbalsat quan, temps després que el seu pare ha perdut la feina, en no poder fer front a la hipoteca del pis, la família s'ha de traslladar a viure a cals avis materns. Sense un cèntim a les butxaques, Bernat es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local okupa, antisistema. En assabentar-se de les jornades que els moviments anticapitalistes celebren a Barcelona, hi anirà allà amb dos companys més. S'integrarà en el moviment Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor una protesta general als carrers de París, evocant el Maig del 68. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista i construir un nou ordre que, en paraules del líder Marcel Beaulieu, ha d'acabar duent el paradís a la terra. Però, ferit, en enmig de les dures manifestacins Bernat farà cap a la Place du Tertre, als peus de Montmartre. on coneixerà la jove Céline, la violinista que hi toca cada dia. Tot i la forta resistència d'ella, ell se n’enamorarà bojament. Començarà una trepidant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, tot seguit, on s'hi veuran forçats a fugir, a la recerca de la felicitat...

Quedar finalista en un Premi tan prestigiós com el de Bancaixa, és un gran honor per la qualitat d’obres que s’hi presenten.
La violinista de París va a la recerca de vells i nous lectors. Crec que aquesta novel·la no deixarà indiferent cap lector, ni jove ni gran. És la recerca utòpica de la construcció del paradís en la terra, rebutjant tota explotació personal, corrupció política  i el'speculació capitalista. L’amor entre Bernat i Céline, a París i a la Bretanya francesa, no és més que un tast d’aquest paradís.



Si vols fer-ne un tast CLICA