(Imatge extreta de Google. Sense nom)LA VIOLINISTA DE PARÍS, de Joan Pla, ha quedat finalista del Premi Bancaixa de literatura juvenil, en els Premis Ciutat d'Alzira 2009. El veridicte es va donar a conéixer el matí del dia 6 de novembre en el marc de Sant Miquel dels Reis. La guanyadora ha estat Maria Carme Roca, amb FANTASFRIZY, un homenatge a l'escriptora Hellen Beatrix Potter.
Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu de sobte trasbalsat quan, temps després que el seu pare ha perdut la feina, en no poder pagar la hipoteca del pis, la família ha de fer cap a cals avis materns. Sense un cèntim a les butxaques, es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local ecologista, okupa i antisistema. En assabentar-se de les jornades que el moviment anticapitalista celebra a Barcelona, hi anirà allà amb dos companys seus. Serà captat per les idees del moviment francés Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor un moviment de protesta als carrers de París. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista especulatiu i construir el paradís a la terra, en paraules del líder Marcel Beaulieu, evocant el Maig del 68, fins que, ferit, Bernat coneixerà la jove Céline, la violinista de la Place du Tertre, a Montmartre. Tot i la forta resistència d'ella, ell se n’enamorarà bojament. Començarà una trepidant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, després, a la recerca de la felicitat, on s'hi veuran forçats a fugir, ja que Bernat és buscat per la Interpol, imputat d’assassinat,
Quedar finalista en un Premi tan prestigiós com el de Bancaixa, és un gran honor per la qualitat d’obres que s’hi presenten. A tots ens agradaria guanyar el primer premi. Però poder publicar l’obra, una obra per a mi meravellosa, com La violinista de París, a la recerca de vells i nous lectors, és prou satisfacció. Crec que aquesta novel·la no deixarà indiferent cap lector, ni jove ni gran. És la recerca utòpica de la construcció del paradís en la terra, en mig de tanta explotació, corrupció i especulació capitalista. L’amor entre Bernat i Céline, a París i a la Bretanya francesa, no és més que un tast d’aquest paradís.
Si vols fer-ne un tast CLICA





1 comentaris:
Açò és una prova.
Publica un comentari