divendres, 6 / novembre / 2009

LA VIOLINISTA DE PARÍS

(Imatge extreta de Google. Sense nom)


LA VIOLINISTA DE PARÍS
, de Joan Pla, ha quedat finalista del Premi Bancaixa de literatura juvenil, en els Premis Ciutat d'Alzira 2009. El veridicte es va donar a conéixer el matí del dia 6 de novembre en el marc de Sant Miquel dels Reis. La guanyadora ha estat Maria Carme Roca, amb FANTASFRIZY, un homenatge a l'escriptora Hellen Beatrix Potter.

Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu de sobte trasbalsat quan, temps després que el seu pare ha perdut la feina, en no poder pagar la hipoteca del pis, la família ha de fer cap a cals avis materns. Sense un cèntim a les butxaques, es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local ecologista, antisistema. En assabentar-se de les jornades que el moviment anticapitalista celebra a Barcelona, hi anirà allà amb dos companys seus. Serà captat per les idees del moviment francés Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor un moviment de protesta als carrers de París. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista especulatiu i construir el paradís a la terra, en paraules del líder Marcel Beaulieu, evocant el Maig del 68, fins que, ferit, Bernat coneixerà la jove Céline, la violinista de la Place du Tertre, a Montmartre. Tot i la forta resistència d'ella, ell s’enamorarà bojament. Començarà una
trepidant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, després, a la recerca de la felicitat, on es veuran forçats a fugir, ja que Bernat és buscat per la Interpol, imputat d’assassinat,

Quedar finalista en un Premi tan prestigiós com el de Bancaixa, és un gran honor per la qualitat d’obres que s’hi presenten. A tots ens agradaria guanyar el primer premi. Però poder publicar l’obra, una obra per a mi meravellosa, com
La violinista de París, a la recerca de vells i nous lectors, és prou satisfacció. Crec que aquesta novel·la no deixarà indiferent cap lector, ni jove ni gran. És la recerca utòpica de la construcció del paradís en la terra, en mig de tanta explotació, corrupció i especulació capitalista. L’amor entre Bernat i Céline, a París i a la Bretanya francesa, no és més que un tast d’aquest paradís.



Si vols fer-ne un tast CLICA

diumenge, 1 / novembre / 2009

JOAN PLA QUEDA FINALISTA EN TORRENT

(Imatge extreta de Google. Sense autor)





El dia 29 d'octubre, dins La Setmana de les Lletres Valencianes, es van atorgar els Premis Literaris Ciutat de Torrent. De literatura Juvenil, Teatre i Poesia. En el de Literatura va guanyar el primer premi Ivan Carbonell, amb EL SECRET DEL MAS DE LA PEDRA. Va quedar finalista Joan Pla, amb EL SECRET DEL COLLAR DE DIAMANTS. (Molt de secret, hi ha). El premi de poesia va quedar desert i el de TEATRE el va guanyar la castellonenca Carme Carceller, professora de l'IES Sos Baynat de Castelló, amb EL SOMNI ON HI HAVIA MASSA GENT. Carme s'ha estrenat amb excel·lència en aquestes lluites literàries.

EL SECRET DEL COLLAR DE DIAMANTS recrea a través de dos joves de família benestant d'una ciutat mitjana, fills de comerciants de taronja, l'enemistat derivada per un fet ocorregut després de la guerra incivil del 1936/39 en què una de les famílies roba a l'altra un preciós collar de diamants. Enmig hi haurà falses acusacions i morts. Hi haurà la visió d'una família fortament conservadora i d'una altra liberal... El collar serà guardat en secret. Fins que per l'atzar de les circumstàncies, quan els dos joves protagonistes es coneixeran a l'institut, apareixerà de nou l'ombra d'aquell fet. I tots dos mostraran interés, enmig de l'amor que naix entre ells, d'arribar a l'arrel d'aquell secret guardat durant tants d'anys...

Les obres apareixeran publicades a Tabarca Llibres a primers d'any.

Enhorabona a tots.


Si vols fer-ne un tast, POLSA.

diumenge, 25 / octubre / 2009

DESPRÉS DE LA TEMPESTA ARRIBA LA CALMA


Després de la forta tempesta que vam patir, sobretot a Borriana, i als poblats marítims, ha tornat la calma. Aquesta és una foto presa al mateix Grau de Borriana. La major part de les vesprades, la meua dona i jo agafem el cotxe i fem una passejada, sense baixar-ne, aturant-nos davant la mar, si fa mal oratge, o baixem a passejar per l'ampla vorera, si fa bo, en companyia de Duna, la chihuahua que un dia vam haver de quedar-nos perquè no la retornaren a la granja de criança, on l'anonimat, el fred o la calor l'haurien feta patir, tan sensible com és. De manera que ens coneixem tots els colors de la mar, el verd jade, el violeta, el verd botella, el blau transparent, o el color fangós després d'una forta pluja, quan el riu Anna baixa la terra des de les muntanyes de l'interior: Aín, Eslida i Artana. L'aigua reflecteix el color dels núvols de ponent, ataronjats o de blau cobalt. I ens coneixem tots els seus moviments. Plana com un espill, picadeta pel vent del sud o de garbí, encrespada per la llevantada, arrossegant amb ella la sorra i els còdols que se li posen a mà. Quan hi passegem, pensem en els cinc anys que vaig haver d'estar de mestre a Godelleta, tan lluny de la mar, que sentíem una gran enyorança, que ens passava quan, tornant a Borriana els caps de setmana la descobríem en l'autovia de l'avinguda de Catalunya, eixint de València. I recorde quan de petit, quan vivia a Artana, pujàvem al castell des d'on es veia una petita franja il·luminada pel sol. Era la platja de Nules. Ara se m'ha ficat dins meu i tot i que pel meu accident no puc entrar a prendre-hi el bany, només de mirar-la recupere la pau...

Si mire per la finestra del menjador de casa, se m'obri un paisatge que tembé em porta records d'infantesa. Allà lluny, en l'horitzó, heu de veure el Penyagolosa, la muntanya més alta de les terres de Castelló. Avui estava il·luminada pel sol. Molts matins la boiriina l'oculta. S'alça com el gegant de pedra que és. També havíem de pujar al castell del poble per veure-la, ja que està a l'altre costat de tossal, o costera, on jau el poble, al nord. Per tant, el castell, a més de ser el nostre lloc de jocs, on desenvolupàvem la nostra imagicació jugant a guerrers i provant de descobrir-hi algun secret amagat entre les runes, era el nostre mirador on descobríem part de la maturalesa del nostre país. La seua geografia extensa i la nostra mar. Vaig pujar abans de tindre l'accident al cim del Penyagolosa, en una de les excursions que vam fer a Sant Joan. Quin panorama no s'hi veu si el dia és clar. Jo hi he estat moltes vegades amb la meua família, a Vistabella i a l'ermita de Sant Joan, un lloc que invite els valencians i a tutti quanti a visitar, si encara no ho han fet. Hi hem fet també alguna vegada rovellons. Però és el seu paisatge, i un bon dinar al restaurant, o una torrada a l'aire lliure, en els foguers que hi ha preparats, el que et tonifica l'esperit...

divendres, 24 / juliol / 2009

CONTINUE EN LA TASCA DIÀRIA

Portada i contraportada del llibre

17/09/2009.

Ja he tornat de la meua estada en contacte amb la natura i amb la mar. Vull dir que m'he reclòs durant tres mesos a l'habitatge de la platja de Borriana, on he acabat de madurar unes novel·les juvenils que he posat en mans de les editorials adients a l'espera de veure què passa. L'editorial que de moment m'ha confirmat, amb contracte en mà, que me'n publicarà una és Edicions del Bullent. Porta per títol EL CRIM DEL MAS MALEÏT. Una novel·la que passa entre Alcoi i els peus del Montcabrer. Una història d'intriga amb el fons de l'assassinat de dues germanes durant la postguerra en un mas als peus de la muntanya mítica.

Aquest curs continue preparat per a col·laborar dins de les meues possibilitats. Sé que el treball del professorat és dur, poc agraït per la societat, però recompensa si es veu que l'alumne acaba traient profit de la seua educació. No està malament tirar-vos una maneta, si és possible.



VIGILEU QUE NO US PASSEN PER ALT ELS ITINERARIS DE LECTURA.

EL LÍMIT ÉS FINS A FINAL DE SETEMBRE.

divendres, 15 / maig / 2009

CONVOCATS ELS ITINERARIS DE LECTURA
















ALS PROFESSORS DE PRIMÀRIA, INSTITUTS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT.

LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES, TALMENT COM EL CURS PASSAT, PROMOURÀ AQUEST CURS 2009/2010 ELS

ITINERARIS DE LECTURA

COM SABEU SÓN GRATUÏTS PER ALS CENTRES (CORRENT NOMÉS AMB LES DESPESES DE DESPLAÇAMENT DE L'ESCRIPTOR, bitllet o quilometratge).

A PARTIR DEL DIA 18 DE JUNY S'OBRI EL TERMINI D'INSCRIPCIÓ FINS A FINAL DE SETEMBRE.

PODEU CONTACTAR A TRAVÉS DEL 93 316 27 80 AMB NOEMÍ MARTÍNEZ, SI US INTERESSA. ELLA US DONARÀ COMPLIDA INFORMACIÓ, SI BÉ CAL INFORMAR-LA DE L'AUTOR QUE SOL·LICITEU, EL CURS I NOMBRE APROXIMAT D'ALUMNES, LLIBRE(S) DE L'AUTOR I DATA (APROXIMADA) DE LA VISITA.

COM EL CURS PASSAT, ESTIC A LA VOSTRA DISPOSICIÓ PERÒ DINS DE LES MEUES CONDICIONS PARTICULARS DE DESPLAÇAMENT. PODEU CONSULTAR CADA CAS AMB MI.

ELS QUE HI ESTIGUEU INTERESSATS, PODEU ENVIAR EL VOSTRE CORREU-E I TELÈFON A

joanpla.v@gmail.com.

JA EM POSARÉ JO EN CONTACTE AMB VOSALTRES.

UNA FORTA SALUTACIÓ.

divendres, 24 / abril / 2009

VISITES CURS 2008/2009

SI US INTERESSA SABER LES VISITES REALITZADES
O PREVISTES PER A AQUEST CURS 2008/2009,

Cliqueu ACÍ.

dijous, 23 / abril / 2009

NOVEL·LES INÈDITES

PORTAL per a aquells editors que estiguen interessats a conèixer alguns dels treballs inèdits que estic fent.

Aquests són els títols inèdits de què dispose fins ara.

Cliqueu sobre cada un d'ells si voleu fer-ne un tast:

DON FABRIZIO, UN CADÀVER AL PRINCE BUILDING.
(Novel·la de gènere)

LA PIRÀMIDE TRIANGULAR. LA LLUITA DELS DÉUS.
(Novel·la de ficció sobre l'origen i evolució de l'univers)

SINARIS, LA PLAÇA DE LES ACÀCIES.
(Història de tres personatges ben diferents de la placeta)

EL GRAN SOMNI DE PAULA.
(Novel·la infantil sobre el somni de Paula d'arribar a la lluna)

LA MALEDICCIÓ DEL GRIAL CÀTAR.

(Novel·la basada en el grial dels càtars. De Montsegur a terres valencianes)

dimecres, 8 / abril / 2009

VISITA A LA SALLE DE BENICARLÓ


Xerrada de Joan Pla PDF Imprimir E-Mail
dimecres, 08 d'abril de 2009

Joan Pla va néixer a Artana, al 1942, escriptor i novel·lista. S'ha convertit, des de la seua primera obra, Mor una vida, es trenca un amor, en un dels primers o més importants autors de novel·les juvenils en valencià en l'actualitat. Des d'aleshores ha publicat més de quaranta títols i ha obtingut nombrosos premis literaris. Ha publicat en l'editorial Tabarca Juvenil i Narrativa diverses de les seues obres. Amb La vida secreta de Marta va quedar finalista del 2n Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent (2000). Si voleu podeu entrar en esta direcció que és el seu blog:
www.llibresjoanpla.blogspot.com.


ENTREVISTA A JOAN PLA:

1.—Quan et vas adonar que escriure novel·les seria la teua forma de vida?
—A partir de quan vaig escriure la meua primera novel·la (Mor una vida es trenca un amor) ja que va tindre molt dèxit i va entrar en els llibres de lectura a l'any 1981 i això em va fer entendre el camí que debia seguir. Després de saber el que volia fer, vaig seguir escrivint i em van demanar més obres.

2.—Què et va impulsar a escriure?
—Mon pare em va ajudar a estimar la llengua, ja que tenia un gran domini del lèxic. També vaig néixer en un poble on es parlava únicament en valencià.

3.—A quin lloc trobes la calma i la inspiració per escriure?
—Solc estar molt calmat i inspirat a la vora de la mar i allí mateix trobo moltes voltes la inspiració. També solc trobar-ne llegint llibres literaris o científics, xarrant amb la gent o pensant.

4.—Recomanaries algun llibre teu?
—Recomanar, recomanaria tots els meus llibres. Per exemple "Mor una vida es trenca un amor", la meua primera obra.

5.—Què li diries a un jove que es vol dedicar a la literatura?
—En primer lloc que llegesca molt i gèneres variats. En segon que comence a escriure contes curts i ja més endavant que escriga coses llargues.

diumenge, 5 / abril / 2009

PEP I PLA AMB L'ESCOLA

Pep Castellano i Joan Pla han estat invitats a assistir a la Festa per la Llengua celebrada al Parc Ribalta de Castelló aquest diumenge dia 5 d'abril. Han signat llibres, han entrat en contacte amb els lectors i han vist moltes persones conegudes que feia una tira d'anys que no havien vist. Tota pedra fa paret.

dissabte, 4 / abril / 2009

ONG, ASAMANU AFRICA

Presentació de la novel·la a la llibreria Babel, Castelló

Joan Pla ha donat una novel·la a l'ONG ASAMANU AFRICA, que té la residència a l'Alcora (L'Alcalatén), i que porta per títol:

WALLU, LA FILLA DE LA SELVA (*)

WALLU és una xiqueta que viu en un poblat de Libèria, en companyia dels seus pares i del seu germà. El poblat és as- saltat pels homes de la guerra. Son pare desapareix i sa mare és violada. Però els tres supervivents aconsegueixen traves- sar amb tota mena de penúries la selva i fer cap a un camp de refugiats de Sierra Leone. Tot canviarà per a Wallu. Però sa mare, després que té la criatura fruit de la violació, farà pro- metre a Wallu que quan tot haurà passat regressarà al poblat per a reconstruir la vella cabana...

(*) Lectura per a ESO