dissabte, 20 de novembre del 2010

PRESENTACIÓ DE LA VIOLINISTA DE PARÍS A VILA-REAL

Ahir al vespre, de la mà de l'associació cultural Els Socarrats de Vila-real i de la llibreria Ausiàs, vam passar una vetlada meravellosa presentant, V. Usó i jo, La violinista de París. L'hora i mitja se'ns va fer curta. El públic va gaudir amb les nostres confessions més íntimes sobre la novel·la i l'art d'escriure. I es va interessar per diferents aspectes de la tècnica informativa. 

Finalment, vaig comprar Subsòl, d'Unai Siset, d'Edicions Bromera, que em va signar el mateix V. Usó.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

EL BON AMIC PEP CASTELLANO DIU


Marató de Joan Pla

Aquesta setmana he fet una marató de lectura amb
Joan Pla de protagonista. Vaig començar dilluns amb una novel.la seua que tenia pendent de feia mesos: La secta del Graal. Des que vaig escriure L'estirp de la sang reial que tenia ganes de llegir-la perquè sabia que els dos havíem fabulat el robatori del Sant Calze de València a mans d'una secta de bojos fanàtics, i tenia curiositat per veure si hi havia coincidències entre les dues històries. He de dir que, per sort per als dos, no n'he trobat. A canvi, però, m'ho he passat molt bé amb la lectura.
En tornar La secta del Graal a la prestatgeria vaig ser conscient que tenia, pendents de lectura, quatre novel·les més de Joan: Així que les vaig mamprendre totes, una darrere de l'altra, eh? I me les he anat cruspint estes vesprades: El secret del collar de diamants, El crim del mas maleït, La maledicció del Graal càtar i La violinista de París. Us he de reconèixer que li tinc enveja a Joan (l'enveja no és un bon sentiment, així que m'ho hauré de fer mirar). Potser seria millor dir que l'admire, però és que l'admire i li tinc enveja, sabeu?, les dues coses!
Joan és un especialista en bastir històries d'amor i mort, amanides amb misteri i intriga. Ho fa molt bé, tu. I aconsegueix enganxar els adolescents a la lectura, a tots i a totes, per més mantes que siguen a l'hora de llegir, ell els sap enganxar!
I continua tan prolífic com sempre!
Casundena! Tant, tant..., que exigeix de nosaltres, maratons com la que jo he fet aquesta setmana, si volem estar al dia de tot allò que va escrivint.
Demà, en l'acte del lliurament dels
premis de la crítica dels escriptors valencians, a la ciutat de Castelló, l'AELC li farà un homenatge. Un merescut homenatge, al meu parer, perquè no és fàcil fer lectors, no en una llengua tan minoritzada com la nostra, ací, al nostre país.
L'enhorabona Joan, per l'homenatge i pel treball ben fet. Ah, i GRÀCIES!!!!

diumenge, 19 de setembre del 2010

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA


Dijous, dia 23 de setembre, a les 19 h,. VICENT USÓ i un servidor vam presentar a la LLIBRERIA BABEL de Castelló

                          LA VIOLINISTA DE PARÍS

obra finalista del Premi Bancaixa dins els Premis Ciutat d'Alzira 2009.

Vicent Usó, magistralment, va anar comentant cada un dels aspectes de la novel·la i sobre cada un d'ells feia una pregunta a l'autor, de manera que la presentació va ser un tête a tête entre tots dos, cosa que va resultar més amena.


Vam comptar-hi amb l'assistència d'un grup d'amics, que vam xarrar i departir experiències. Co men tots aquests events.
                                                          Joan Pla

dimarts, 27 de juliol del 2010

UN HOMENATGE BEN EMOCIONANT

 Alumness del CEIP Carmen Martí, d'Artana, llegint uns poemes originals.

Com havia avançat, el dia 21 a les 22.30 l'Ajuntament d'Artana em va retre un emocionant homenatge en reconeixement al meu treball i dedicació a les Lletres.
Prèviament, el Sr. Alcalde, Enrique Vilar, amb la seua esposa, la Sra Regidora, Lola Vilar, amb el seu espòs, un representant del PSPV.PSOE, acompanyat de la seua esposa, Marta Pla i Joan Llidó, els organitzadors i realitzadors de l'acte, la meua esposa i jo vam sopar en el restaurant emmarcat en el bellíssim ermitori d'Artana, dedicat a la seua patrona, Santa Cristina.
Els alumnes del CEIP d'Artana llegint textos de les novel·les de Joan Pla

En l'Auditori d'Artana, ple de gom a gom, els dos organitzadors, van anar presentant, ajudats pel Power Point, un perfil de la meua vida i de la meua obra. Fotos antigues i més actuals, portades de llibres, incidència de la meua obra en Artana... La presentació va ser original ja que van començar fent una petita projecció d'una escena de Casablanca, "Sempre ens quedarà París", estrenada el 1942, any de la meua naixença, i el 2010, any de la meua última publicació amb La violinista de París...
Els alumnes del CEIP Carmen Martí d'Artana van anar llegint fragments d'algunes obres meues. En la pantalla, gravacions de Lluís Messeguer i de Joaquim Torres Pla, un vell amic meu de Barcelona. A la palestra, davant la meua sorpresa, hi van pujar a dir unes paraules Josep Palomero, Juan Enrique Iriarte i l'amic d'infància, Josep Herrero. El seu fill, Joan Herrero, va interpretar a la guitarra una bella melodia. Finalment, els mateixos alumnes, van llegir cada un una una petita creació literària i alguns textos d'algunes novel·les meues. Els vaig lliurar a cada un el regal que els va fer l'Ajuntament: una novel·la juvenil meua. Els meus germans me'n van fer un a mi personal.

        Juan E. Iriarte, Joan Pla, Merxe Ramos i Xaro, esposa de J.E. Iriarte

L'acte el va tancar en primer lloc la Regidora de Cultura, Lola Martí, jo mateix, tot seguit, i finalment el Sr Alcalde que em lliurà una placa en memòria de l'acte.
Crec que vaig estar tota l'estona en un núvol perquè no creia que fóra tan mereixedor dels elogis que se'm van fer. De tota manera, gràcies a tothom...

   J.E. Iriarte fent el seu parlament.


Si vols llegir el discurs de Joan Pla, PREM ACÍ.

dissabte, 5 de juny del 2010

XX PREMIS DE LA CRITICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS I HOMENATGE

Anit, dia 4 de juny, a les 21 h, es va celebrar la concessió dels  
XX PREMIS DE LA CRITICA DELS ESCRIPTORS VALENCIANS EN QUÈ ES VA RETRE HOMENATGE A L'ESCRIPTOR JOAN PLA.

Rodejat de la família, amb la resència del President de l'AELC, Guillem Jordi-Graells, del Vicenpresident al País Valencià, Ramon Guillem, d'amics i amics de lletres, amb l'assistència de representants d 'entitats, com l'Associació d'Editors del País Valencià, Associcació de Bibliotecaris, representant de la UJI, i de la Regidora de Cultura d'Artana, d'amics absents que hi tenien ficat el cor, els escriptors Josep Antoni Fluixà i Vicent Usó, juntament amb el president de l'AELC, van voler retre un sentit i emocionat homenatge a l'escriptor Joan Pla.

A sota: Manolo Molins, Francesc Mompó, Anna, Mercè Climent, Ramon Guillem, Joan Pla, Isabel Robles, Núria Cadenes, Enric Balaguer.
   
                          (1 fotos de F. Mompó)
Guillem Jordi-Graells, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Joan Pla i Jaume Pérez Montaner, premi de poesia. Foto AELC.

Si voleu veure el reportatge de fotos POLSEU per entrar al bloc.





Si voleu llegir el discurs de Joan Pla, POLSEU.


Si voleu llegir el discurs de Vicent Usó, POLSEU


Si voleu llegir el discurs de Josep Antoni Fluixà, POLSEU


Si voleu escoltar el discurs del president de l'AELC, Guillem-Jordi Graells:


ALTAMENT RECOMANABLES PER ALS RESPONSABLES POLÍTICS I CULTURALS QUE VAN DESAPROFITAR PASSAR UNA NIT TAN AGRADABLE I ENCORATJADORA. 
N'HAURIEN APRÉS MOLT. SOBRETOT EL CONSELLER DEL RAM.

dilluns, 26 d’abril del 2010

PRESENTACIÓ A LA FIRA DE CASTELLÓ

 Foto: l'autor, Eva Albert i Joan Bta Campos


El passat dissabte, 1 de Maig, a les 12h vaig presentar, de la mà de Joan Bta Campos, a la Fira del Llibre de Castelló, en el marc de la plaça de Santa Clara, LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR, premi Enric Valor de Narrativa juvenil, editat per Edicions del Bullent.


L'autor, acompanyat per Paco Collado, Marc Candela, Núria Sendra i Pilar Puchades, en la caseta d'Edicions del Bullent, a la Fira del Llibre de València, el dia 24 d'abril d'enguany.

dilluns, 12 d’abril del 2010

PRESENTACIONS A BORRIANA I A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

*El divendres, 23 d'abril, es van presentar al Centre Municipal de Cultura de Borriana, les novel·les de Joan Pla

                LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR, premi Enric Valor de literatura juvenil 2009, i

                EL SECRET DEL COLLAR DE DIAMANTS, finalista del Ciutat de Torrent 2009,

               Les obres van estar magníficament presentades pels escriptors borrianencs Juane Gumbau i Julián Arribas.

 
 En la foto  Juane Gumbau, Joan Pla i Julián Arribas.


En la foto: Marc Candela, Francisco Collado, Pilar Puchades i Joan Pla

*Dissabte, dia 24, a les 12.30, en els actes de la FIRA DEL LLIBRE de València, es van presentar, de la mà d'Edicions del Bullent,

               LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR, premi Enric Valor de literatura juvenil 2009, i

               EL CRIM DEL MAS MALEÏT, originals de Joan Pla, i

               UN PAÍS AL DESERT, de Francisco Collado.

dijous, 11 de març del 2010

LA MALEDICCIÓ DEL GRAAL CÀTAR



Maria no se sent còmoda a casa. Hi ha els típics conflictes familiars amb els pares i un germà drogoaddicte. En vista de la por que pren al seu germà, fuig a Carcassona on viu Charles. Però amb ella s’enduu una estranya medalla que conté una maragda. Només quan la llueix en un dels actes culturals que es fan a l’estiu a Carcassona, Monsieur Brouart la reconeixerà i començarà una llarga i trepidant història per aconseguir el graal càtar, sobre el qual pesa una greu maledicció que s’anirà complint sense excepcions.
 
Aquest llibre ha guanyat el 29é Premi Enric Valor de narrativa juvenil.



Joan Pla, (Artana, 1942) (La Plana Baixa), als peus de la Serra d'Espadà. Estudià tres anys d'Econòmiques tot i que finalment es decantà per Magisteri. Ha exercit com a professor i actualment està jubilat. Ara, es dedica de ple a la lectura i a l'escriptura i també visita escoles i instituts per a promoure la lectura i trobar-se amb els seus lectors. En Edicions del bullent ha publicat L'Omicrom, El secret de Hassan, el morisc, L’ordinador màgic, Tots els noms d’Eva i El crim del mas maleït.

dilluns, 8 de febrer del 2010

LA VIOLINISTA DE PARIS



Aquesta és la portada que lluirà la novel·la LA VIOLINISTA DE PARIS, finalista del Premi Bancaixa, dins els Premis Ciutat d'Alzira 2009. La seua aparició pública està prevista per al proper mes de maig.

Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu de sobte trasbalsat quan, temps després que el seu pare ha perdut la feina, en no poder fer front a la hipoteca del pis, la família s'ha de traslladar a viure a cals avis materns. Sense un cèntim a les butxaques, Bernat es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local okupa, antisistema. En assabentar-se de les jornades que els moviments anticapitalistes celebren a Barcelona, hi anirà allà amb dos companys més. S'integrarà en el moviment Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor una protesta general als carrers de París, evocant el Maig del 68. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista i construir un nou ordre que, en paraules del líder Marcel Beaulieu, ha d'acabar duent el paradís a la terra. Però, ferit, en enmig de les dures manifestacins Bernat farà cap a la Place du Tertre, als peus de Montmartre. on coneixerà la jove Céline, la violinista que hi toca cada dia. Tot i la forta resistència d'ella, ell se n’enamorarà bojament. Començarà una trepidant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, tot seguit, on s'hi veuran forçats a fugir, a la recerca de la felicitat...

Si voleu fer-ne un tast, POLSA.

dissabte, 6 de febrer del 2010

EL SECRET DEL COLLAR DE DIAMANTS


Ja ha eixit al carrer El secret del collar de diamants, finalista de l'11 Premi de Literatura Juvenil Ciutat de Torrent, editada a Tabarca Llibres. Una novel·la on, a través de Maria i Bernat, dos joves les famílies benestants dels quals s'ignoren des de fa dècades, sorgeixen els vells dimonis que van donar origen a aqueixa enemistat. Una novel·la aon hi ha l'amor que a poc a poc es fa irreductible entre Maria i Bernat, la defensa de l'ecologisme per part de Bernat, i la presència cada volta més aclaparadora d'un collar de diamants que va estar robat per part d'una de les famílies a l'altra i que obrirà la caixa de Pandora del passat... Tot entre unes persones i uns paisatges que ens resultaran propers i familiars.

Si vols fer-ne un tast, POLSA ACÍ.

dimecres, 13 de gener del 2010

10é ANIVERSARI DE LA MORT DEL MESTRE ENRIC VALOR

Avui, dia 13 de gener, es compleixen deu anys de la mort del Mestre Enric Valor. Un home dedicat al conreu de la nostra llengua. El seu cicle de Cassana, les seues Rondalles Valencianes, són una mostra del seu saber fer, de la seua estima per la llengua, la cultura i la terra. Amb horitzons amples. Segurament els amples horitzons que contemplava des dels cims que culminen la Serra de Mariola. I del Montcabrer, que li tenia un amor especial.
No és que l'haja tractat massa, per la distància. Però sí suficientment per saber que era un home bo, intel·ligent i cordial. Ens vam trobar en alguns dels premis que convocava Edicions del Bullent. En un d'ells, no sé si dels últims, ell era ja un home molt major. Crec que era al restaurant Las Arenas. Ell es va prestar molt amablement a fer-se una foto en companyia de Tico Marçà i la seua dona, Dolors, i en companyia meua i de la meua dona, Merxe. La conserve amb tot l'afecte del món. Fa uns quants anys, ja, vaig estar al seu poble, Castalla, un dia fred i ventós, plujós, queia com aigua neu, quan baixava des d'Alcoi. Hi vaig anar per a tenir una xarrada amb els alumnes de primària. Qui diria que anys més tard un energumen, alcalde del seu poble, li negara el seu nom a l'institut! I és que els desficaciats, tot i el seu poder, abunden com els bolets. La llàstima és que vinguen avalats pels vots!

No vull que passe aquest dia sense recordar-lo i exigir de part dels qui pertoque, el reconeixement que es mereix.

dijous, 7 de gener del 2010

UUFFF! JA S'HAN ACABAT LES FESTES!

És que arriben totes en un grapat. I com que la majoria de persones les hem paganitzades, que no sé qui deu anar a la Missa del Gall, tot i que fins i tot muntem les figuretes del naixement, ens passem hores i hores en àpats interminables que, si bé al principi, la mateixa nit de Nadal, rebem amb alegria, a poc a poc acabes mirant de reüll el menjar saborós, els torrons de tota mena i les begudes esperitoses... Per no dir el mal sabor de boca que t'entra quan baixes a tirar la brossa i et trobes amb gent que ha de regirar i capgirar els contenidors per trobar algun bocí per menjar...
I no diguem el dineral que se'n va en estrenes, quan les has de donar, en joguets i altres parafernàlies que la societat de consum ens ha imposat. Bé, si això contribueix perquè s'arregle la crisi econòmica, que tothom té dret a viure i ja se sap que sense consum els diners no arriben a tots... Qui no es consola és perquè no vol. Com diem a Cap d'any, que no falte salut i un tros de pa a la boca. Jo, des que he patit tanta operació per culpa dels dos accidents i m'he passat tants dies d'hospital. és la salut el que més m'estime. En fi, per no allargar-ho més, us diré que els Reis m'han dut com sempre llibres. Els trie jo, és clar. Els ho faig arribar per correu-e. I ells, puntuals, me'ls fan arribar. N'he adquirit (perdò, me n'han regalat) de tota mena. D'escriptors valencians i d'estrangers. Així anem tenint una idea de què es cou per casa i pel món. Potser a mesura que els vaja llegint, us els vaja comentant, tot i que no és el que millor em va. De moment, durant l'intermezzo, he recuperat lectures d'Eiximenis, com us vaig dir, de Montserrat Roig i de Terenci Moix en la col·lecció Història de la Literatura Catalana. De tant en tant s'ha de traure la pols als llibres...
Que passeu bon any, tingueu salut i no us oblideu de les promeses (bones) de canvi. Que no siguen mers desitjos que s'obliden el dia dos de gener de matinada i a traïció... Salut física i mental! I a treballar per aquest (inexplicable) país!...