EL SUBMÓN DE LES CLAVEGUERES AL SERVEI DE L'ESCRIPTURA
Fa uns mesos em van demanar d'escriure una ressenya per a la darrera novel·la de Joan Pla, Ciutat de corrupcions. De sobte vaig sentir pànic, al fracàs o ves a saber què... finalment vaig acceptar el repte i estic ben contenta. Llavors podeu llegir el que vaig escriure que ha estat publicat per L'Agrupació Borrianenca de Cultura, sota el títol LES MISÈRIES DE LA BAIXA POLITICA, inclòs en la revista que editen els de l'agrupació en l'apartat dels «BURIS-ANA», Butlletí 222.
LES MISÈRIES DE LA BAIXA POLÍTICA
En Ciutat de corrupcions, Joan Pla, (Artana-la Plana Baixa, 1942), ha passat de la novel·la negra en què es va etiquetar Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building, a l’acció trepidant, emmarcada dins el més pur estil del thriller a què es veu abocat el lector en aquesta segona novel·la, una tensió que ha sabut transmetre més enllà dels personatges. Tot novament amerat amb un punt de vista i un context molt personal i pròxim a les circumstàncies vitals de l’autor recentment nomenat fill adoptiu de Borriana.
Aquesta història comença amb un narrador omniscient, és a dir, que ho
sap tot; de fet al cap de poques línies ens trobem un signe de
complicitat amb el lector qui avisa que estan a punt de succeir un
grapat d’esdeveniments: «Pepito Verdaguer va eixir al balcó [...] El cel
era ben diàfan. No es veia ni a llevant ni a ponent cap núvol
amenaçador. No hi havia cap senyal que fera preveure el canvi tan
dràstic que patiria la seua vida en poques hores». L’assassinat fortuït
de l’empresari Josep Verdeguer; la reacció insospitada del fill, Pepito
Verdeguer, que descobrint de seguida qui és l’assassí ha ordit una
venjança que el beneficia personalment, per això no pensa delatar-lo a
la policia. Fet i fet, aquesta oportunitat immillorable no es pot
desaprofitar —ja ho diu el refrany: qui té ocasió, que la prenga—, pot
permetre-li millorar la malmesa situació a què la crisi ha abocat
l’empresa immobiliària; una trànsfuga, Teresa Pruneda; ocultació de
proves inculpatòries; un cos policial perdut al bell mig d’una
investigació poc fructífera i sense un mòbil clar d’assassinat. Al
remat, un grapat d’ingredients que posen en marxa aquesta novel·la
vibrant, estructurada en quatre capítols i dos epílegs breus, que el
lector es veu obligat a llegir sense descans fins al final. Però, si
concloem que ja està tot dit i encara som al primer capítol, estem
equivocats. Així les coses, com més va, més es poden anar complicant, ja
que sempre hi ha un fil solt per on estirar i desembolicar la madeixa.
Ara és una herència, la del alcalde i diputat de la Vall Blanca,
obtinguda de manera poc clara; un exdetectiu privat sense escrúpols,
contractat per fer la feina bruta, qui es val de procediments poc legals
per investigar, motiu pel qual ha estat expedientat per part de
l’associació de detectius privats i expulsat del col·legi professional;
un nou succés ho trastoca tot, la violació d’Adela, filla del diputat
Martí, qui a partir d’aquest fet es transforma i comença a planejar una
revenja, la qual farà que els implicats en la violació vagen caient un
per un; aquesta vegada el cos policial troba un desllorigador dels
antecedents i gràcies a l’ajut d’alguns veïns, pot anar lligant caps i
així tancar el cercle o com rumia el propi diputat Martí «havia comprés
que era el comissari Tudela el que ara havia mogut finalment la reina i
li havia fet escac i mat».
Joan Pla ha dit en múltiples ocasions que, per aprovisionar-se de l’argument d’una novel·la, la premsa li subministra en un cinquanta per cent la imaginació que li cal com a escriptor, altra cosa és posar-se a escriure i fer-ho amb l’estil i la trajectòria de sobres coneguda de l’autor. Però també és veritat que el seu compromís amb el país, en el qual viu, centrat en Borriana, s’allarga en bona mesura a la resta de les comarques de Castelló, i si convé a...
Si vols llegir més:
à
.JPG)
.JPG)
.JPG)
